En aquest bloc trobaràs consell homeopàtic per als processos aguts més habituals, que podrà ser adequat en la majoria de casos. Però mai substitueix l'atenció mèdica professional.

Si el problema de salut fa un cert temps que s'ha instaurat o si ja s'ha convertit en crònic cal una entrevista personal per tal d'establir un bon tractament. Si creus que necessites assessorament personalitzat, o si tens qualsevol dubte, pots enviar-me un correu electrònic a mariona@etrecomanohomeopatia.cat o omplir el formulari de contacte que trobaràs a la web. Et respondré el més aviat possible.

Translate

Llibres que m'han agradat

Impossible cure. The promise of homeopathy.

Amy L. Lansky

Gràcies a l'homeopatia, el fill de l'autora va recuperar-se completament de l'autisme que patia. Veient aquest miracle, Amy Lansky va deixar la seva feina com a investigadora a la Universitat de Stanford i des d'aleshores es dedica a estudiar, escriure i promoure la medicina homeopàtica.

Aquest llibre és la història de la curació del seu fill Max. I alhora una molt bona introducció per a qui vulgui conèixer l'univers de l'homeopatia. Parla sobre història, filosofia, experiències personals i investigació.

L'únic inconvenient és que encara no hi ha traducció al català ni al castellà.


El campo. En busca de la fuerza secreta que mueve el universo.

Lynne Mctaggart

L'autora, la periodista nord-americana fundadora de la revista what doctors don't tell you (El que els metges no et diuen), fa un recull d'experiments de científics molt respectats del camp de la física. Els resultats d'aquests experiments et deixen perplexa. Demostren que la ment pot afectar la realitat, aporten proves sobre la vidència, la telepatia, el poder de l'oració i l'homeopatia. 

El que m'ha impactat més de tot és el concepte de Camp Punt Zero. 

Intento explicar-vos-ho: 

La biologia és un procés quàntic, tots els processos corporals incloent els cerebrals són processos quàntics. El cervell és el mecanisme de recuperació i lectura de la informació continguda en el Camp Punt Zero, no és el magatzem. Les línies que limiten la nostra individualitat es difuminen: els éssers vius interaccionen amb un camp i envien i reben informació quàntica, tots els éssers vius estem interconnectats, formem part d'un tot. Això obre tot tipus de possibilitats pels éssers humans i la seva relació amb la resta del món. Amb aquest nou paradigma es podria explicar la intuïció i la creativitat, i apunta a unes capacitats humanes pel coneixement i la comunicació molt més potents de les que suposem actualment.

Són 363 pàgines molt denses, les últimes 65 són referències bibliogràfiques i a articles científics. No és un llibre fàcil de llegir, però sí molt recomanable.



La biología de la creencia.

Dr. Bruce H. Lipton

Aquest llibre ens el va recomanar un professor a les classes del diploma d'homeopatia a la Universitat de Saragossa. És molt fàcil de llegir i tot el que s'hi diu és interessantíssim:
A partir dels seus experiments, l'autor, un biòleg cel·lular americà, afirma que el principal responsable del mecanisme de la vida de les cèl·lules és l'entorn (físic i energètic), i no els seus gens que tan sols són els planells a partir dels quals es construeixen les cèl·lules, els teixits i els òrgans. Aquest és el camp d'investigació de l'epigenètica. Això ho extrapola a l'ésser humà (conjunt de cèl·lules) i desterra el dogma acceptat per la comunitat científica actual de que som fràgils màquines bioquímiques controlades pels gens. Diu que les nostres vides les determina l'entorn. La complexitat de la ment humana a diferència "del cervell" més simple de les cèl·lules individuals (la membrana cel·lular), pot escollir diferents formes de percebre l'entorn. Així l'ésser humà és l'artífex de la seva pròpia vida, pot canviar les seves creences autolimitadores i anar cap a una existència sana i feliç... També contradiu la teoria de l'evolució de Charles Darwin segons la qual sobreviuen els individus que aleatòriament han rebut la millor dotació genètica per ésser els més forts, i per tant els més ben adaptats. Cada cop més científics sostenen que l'evolució és fruit de la necessitat d'adaptació a l'entorn i de la cooperació entre els individus.
Tota aquesta revolució científica que té en compte la importància de l'entorn energètic posa la base per la ciència de les anomenades medicines alternatives.


Medicamentos que nos enferman e industrias farmacéuticas que nos convierten en pacientes


Ray Moynihan y Alan Cassels

Us recomano molt aquest llibre, fa dos estius que el vaig agafar de la biblioteca per casualitat. Jo no n’havia sentit parlar mai, és un best seller mundial que es va publicar al 2005. Per a mi va ser la confirmació del que ja intuïa des de la farmàcia quan veus que la gent pren tants i tants medicaments, amb uns efectes secundaris que poden ser molt greus, dels que ningú informa. I el que per a mi és més greu encara, i és que en la gran majoria de casos a la decisió del tractament el pacient no hi intervé per res,  la seva desinformació és total. El que fa que s’acceptin els medicaments amb tanta passivitat és la por del que li han dit que li pot passar si no s’ho pren, és la por la que ens manté captius d’aquest mercat dels tractaments crònics per a situacions en les que de vegades ni tan sols es noten els símptomes.


Els autors posen de manifest que les grans campanyes de màrqueting de les companyies farmacèutiques actualment van dirigides a la població sana i rica, d’aquesta manera estats fisiològics naturals o situacions quotidianes es converteixen en malalties (menopausa, la timidesa, la pressió alta, etc.). Això és el que ja s’anomena mercantilització de la malaltia o la medicalització de la vida. Primer fan propaganda de la malaltia a través dels mitjans de comunicació. Tot patrocinat per la companyia farmacèutica que ja té preparat el fàrmac que contrarestarà aquests símptomes i també els aparells de mesura per al diagnòstic. Encara, però, ningú saps quins seran els efectes adversos d’aquest fàrmac després d’uns anys d’haver-se posat al mercat. Fins i tot és possible que s’hagi de retirar per riscos greus sobre la salut dels pacients. Periòdicament es retiren del mercat medicaments perquè el que en diuen balanç benefici-risc no és favorable, és a dir, que era pitjor el remei que la malaltia. Per això molts farmacèutics i metges que conec no prenen res que faci menys de vint anys que es comercialitza.  

És un fet que les farmacèutiques patrocinen bona part de la formació i de la investigació mèdica.

Són 238 pàgines de les que 35 corresponen a referències a articles de revistes científiques, estudis, pàgines web, etc. Tot el que s’hi diu està perfectament documentat.

2 comentaris:

  1. Hola Mariona!
    M'ha agradat molt el teu blog, Clar i Entenedor!
    Intentaré aconseguir els dos llibres que recomanes, semblen molt interessants. Un petó

    ResponElimina